La cinta
Amb aquest nom coneixem la xarxa amb què pesquen les barques de llum i amb ella fan l’encerclament o «cèrcol».
Pel que fa a la forma, la xarxa és gairebé rectangular i mesura, si fa no fa, uns 175 m de llargada i entre 50 i 100 m d’alçada, per posar un exemple. Els extrems de la xarxa s’escanyen per la part de baix per acabar en punxa a la part del buldau de suros formant el que s’anomenen les cues. A la part de dalt de la cinta hi ha una corda més o menys gruixuda que travessa un munt de flotadors plà stics de forma tòrica i distribuïts en tota la seva llargada. Aquesta corda és el buldau de suros. A la part de baix, la cinta va amarrada a una corda totalment farcida de ploms; és el buldau de ploms
A determinats intervals i en el buldau de ploms s’hi lliguen unes anelles amb una corda i per dins seu hi passa la sà gola, que és una corda gruixuda que serveix per a tancar l’art per sota estrenyent-lo (cenyir en llenguatge mariner).
La pesca amb aquest art comença de nit, entre les deu i les dotze, i rarament acaba més tard de les nou del matÃ. De tota manera, depenent de l’època de l’any, aquest horari pot variar. La barca de l’art surt del port amb el bot o els bots de llum remolcats per la popa i va navegant sense seguir un rumb determinat però vers on el patró intueix que pot trobarhi les moles de peix. No hi ha caladoestrictament delimitats per a aquesta pesquera. El patró va observant el sonar i la sonda fins que hi detecta una mola de peix. Normalment, mentre el patró va a la recerca del peix, els mariners aprofiten per dormir. Quan el patró considera que ha trobat la mola de peix que cercava, es deslliga el bot de llum i se’l deixa a la deriva. Aleshores, els mariners d’aquest bot encenen els llums per atreure el peix, que pugi a la superfÃcie i, sobretot, que perdi contacte amb el fons marÃ; altrament, podria fugir per sota la xarxa. L’espera és més o menys llarga.
Quan el patró considera que el peix és prou lluny del fons, desperta la resta dels mariners i, tot seguit, es cala rà pidament la xarxa, que cau com una cortina encerclant la mola de peix, fent un cercle al voltant del bot de llum i a una certa distà ncia d’ell. A bord de la barca de l’art s’uneixen les dues cues de la cinta i, tan rà pidament com sigui possible, i amb l’ajut d’un gigre, es tiba la sà gola, que estreny l’art per sota i el tanca formant una gran bossa. En aquest moment, si l’art no s’ha estripat en topar amb algun obstacle, el peix ja ha quedat atrapat. Ara comença la feina més lenta i penosa, que comença amb la maniobra de pujar la cinta a bord amb l’ajut dels grans llevadors. Mentrestant, el bot de llum surt del cercle.
Quan s’ha levat prà cticament tota la cinta i ja es veu el peix a flor d’aigua, el bot de llum es posa paral•lel a la barca de l’art i amb el mà nec d’un gran salabre (cistell fet de xarxa amb un pal llarg) va passant el peix que hi ha a la bossa de cinta que que-da, cap a la barca de l’art, on els mariners el van posant en caixes per després portarlo a vendre.