Marisqueig

A la figura podeu veure-hi la gàbia i el ferro (àncora) que es fan servir en la pesca de marisqueig per a obtenir diferents espècies de mol·luscos.

És un ormeig molt senzill. Consta únicament d’una estructura de forma paral•lelepipèdica feta de ferro i oberta per un costat. És el que se’n diu boca.

A la part de la boca que toca el fons hi ha unes llargues punxes de ferro que fan que la gàbia es clavi parcialment al fons i així espuguin agafar els animals que estan més colgats. Les parets de la gàbia són fetes de reixat metàl•lic. En aquestes barques, el ferro té una especial importància perquè s’empra de forma directa en la pesca. No té la forma clàssica d’àncora de fondejar.

Podem dir que s’assembla a un rampí que fa que es clavi millor en el fons i serveixi de punt de suport perquè la barca reculi i pugui arrossegar les gàbies. Lligada al ferro, normalment amb dues cadenes i una corda, hi trobem una boia que serveix per a assenyalar el lloc on hi ha l’àncora,a tall de gall. La pesca amb les gàbies és força senzilla i les barques que s’hi dediquen no han d’anar lluny de terra per trobar les espècies que cerquen.

Rarament pesquen més enllà dels quinze metres de fondària i sovint ho fan a prop dels rompents de les onades. No calen instruments electrònics per a la pesca, sinó únicament saber el lloc on s’ha d’anar a pescar a fi d’evitar trobar-se roques que podrien fer malbé les gàbies. Com a molt, en tot cas, amb una sonda senzilla n’hi ha prou per a saber la fondària i si hi ha cap obstacle imprevist.

Un cop s’ha arribat al lloc on el patró vol pescar, la tripulació (normalment hi van elm patró i un mariner) llança el ferro al mar localitzable amb la boia corresponent. La barca té un gigre de petites dimensions on va enrotllat el cable a l’extrem del qual s’amarra el ferro. Aleshores, s’allibera el fre del gigre i la barca s’allunya de l’àncora entre 200 o 300 metres, depenent de les característiques del calador.

Per la proa esllancen quatre gàbies, dues per cada banda de la barca. Cada gàbia va lligada de manera independent a un cap o a un cable i els de les gàbies del mateix cantó passen per una mateixa corriola i es lliguen a una o dues cornamuses a la banda corresponent dins de la barca.

Un cop tot és ben amarrat, el gigre de la barca va recollint i enrotllant, a poc a poc, el cable del ferro, fent que la barca reculi. D’aquesta manera, les gàbies s’arrosseguen pel fons amb l’esperança de capturar les espècies cercades. Quan s’arriba a tocar la boia amb la popa s’han de llevar les gàbies.

Normalment, en aquesta operació, la barca ha estat pescant al voltant de vint minuts. El producte de la pesca se separa per espècies i després es passen els animals per un sedàs, de manera que només quedin a bord els que tenen la mida establerta per la legislació i són aptes per a vendre. Els altres estornen al mar.