Els pescadors de Vilanova

La història de Vilanova i la Geltrú com a vila pescadora és molt antiga i no es pot donar cap dada exacta sobre el moment en què hi apareix l’activitat dels pescadors. Tot i així, en el segle XIV, l’any 1340, el rei Pere III autoritzà la càrrega i descàrrega de mercaderies en aquesta platja. Amb això comença una activitat de comerç marítim que dóna una gran importància a la vila i que avui es manté viva i emprenedora. Fruit de la importància de la vida marinera a la vila és el barri mariner, que s’estenia al llarg de la platja, entre l’ermita de Sant Cristòfol, per la part de Sitges, i la de Sant Gervasi, per la de Cubelles. Aquest mateix barri estava dividit en dos just al lloc on desembocava la claveguera que baixava de la Fàbrica de Mar, indret que s’anomenava Aigua Calenta. Avui, el barri de pescadors com a tal no existeix. Les transformacions que ha sofert la vila de resultes del creixement industrial, econòmic i turístic durant el segle XX han fet que l’estructura d’aquest barri antic es perdés. Ara, els pescadors viuen repartits per tota la vila, però encara n’hi ha que tenen casa molt a prop de la platja. Al barri obrer de les Roquetes hi resideixen molts pescadors, principalment els emigrats d’Andalusia.

Entre els pescadors de Vilanova i la Geltrú, n’hi ha una part que vénen de l’Ametlla de Mar (anomenada entre els pescadors catalans «la Cala») i que s’han anat establint aquí en diverses èpoques, sobretot a començament del segle XX, abans de la guerra europea. Aquests pescadors, tot i ser d’altres llocs, s’han adaptat perfectament a la vila i se senten vilanovins. Cap als anys cinquanta hi hagué un augment de la població de pescadors causat per l’arribada d’emigrants andalusos.

El Reglament de Navegació i Pesca, redactat per ordre del rei Carles III i publicat l'any 1773, assenyala que els pescadors disposaven d'una cinquantena d'embarcacions entre palangres, sardinals, nanses i bouets, podent-se establir parelles de bous per incrementar i fomentar les activitats de la pesca. Dit reglament estableix, per primera vegada, que els marejants i pescadors es constitueixin en un sol Gremi, gaudint conjuntament i en comú de les pensions i avantatges establerts. A l'any 1790 hi ha matriculats a Vilanova 30 embarcacions de pesca i 31 vaixells de comerç, dels quals 16 son de més de 25 tones i els altres 15 de menys de 20 tones.

La poderosa i antiga Germandat i Confraria de Sant Elm ( fundada l'any 1579 ) i constituïda per mariners o marejants, es convertí anys desprès en Gremi de Marejants, ha on si aplegava pràcticament tota la gent de mar, especialment els propietaris de vaixells, patrons i mariners, donada la preponderància de la Marina comercial a casa nostra. L' extinció per reial decret de 15 de Juny de 1864 del Gremi de Marejants que declarava lliure l'exercici de totes les activitats que es desenvolupen a la plantja, va permetre, a l'ensems, que els pescadors entorn al seu Gremi assolissin un més amplia importància dins el context social i econòmic de la Vilanova de l'època. El nou Pòsit de Pescadors, constituït l'any 1921 acordava, quatre anys desprès, la construcció de l'edifici del Pòsit, segons projecte de l'arquitecte municipal Miró Guivernau, inaugurant-se el dia de Sant Pere de l'any 1925. Desprès de la guerra civil, durant la dictadura, els Pòsits de Pescadors passaren a denominar-se Cofradías Sindicales de Pescadores i ja l'any 1976, a inici de la democràcia, es denomina Confraries de Pescadors

Segons Xavier García (1980), el Gremi de Marejants és la primera societat de pescadors que es funda a Vilanova i la Geltrú a finals del segle XVI. Cap a l’any 1575 apareix la Confraria de Sant Elm, la afiliació a la qual era voluntària. Com a patró principal d’aquesta societat tenien aquest sant. Tant el Gremi de Marejants com la Confraria de Sant Elm foren dissolts cap a l’any 1865 i esvaren tornar a organitzar l’any 1898. El lloc on aquestes societats tenien l’estatge ha anat canviant al llarg dels anys, cosa que cal atribuir als canvis polítics que ha passat el nostre país. L’actual Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú és al moll de la dàrsena de pesca i fou construïda a finals dels anys 60. Al costat de l’edifici de la Confraria hi trobem les llotges vella i nova i la fàbrica de gel.

Al capdavant de la Confraria trobem el patró major, que fa de president, i un secretari. També hi ha el capítol o cabildo, que és un consell de pescadors. A més a més, hi ha el personal d’oficina, encarregat de les tasques administratives.
La Confraria cobra diàriament a cada barca un percentatge del total de la venda. Els diners que es recapten per aquest procediment són per pagar als empleats, per activitats socials i per ajuts als pescadors. Com a cosa singular, la Confraria fins els anys 90, tenia barques en propietat i donaven feina a unes quantes persones.