Sardinal

El sardinal descrit és el mateix que ha arribat al nostre segle i que va ésser desplaçat per la teranyina.

Tanmateix cal destacar un parell de coses interessants; la primera és la pesca de seitó amb sardinal les nits d'estiu, fent servir Ilum i encerclant la mola, és a dir, una mena de teranyina sense sàgola..

La importació d'arts és un indicatiu de la importància de la pesca a començament del segle XVIII a la Mediterrània occidental. Duhamel du Monceau, prop de cinquanta anys més tard (1769), esmenta, però, la qualitat de les xarxes de sardinal fetes a Sant Feliu de Guíxols (dada confirmada per Sàñez Reguart), signe d'un canvi important quant a la qualitat i quantitat d'aquestes manufactures a la costa catalana en el segon terç del segle XVIII. També cal remarcar la quantitat de pescadors de sardinal a Barcelona, més de quatre-cents. De fet, creiem que la pesca de sardinal fou la més important quantitativament a Catalunya fins a la seva desaparició a la primera meitat d'aquest segle (a Blanes n'hi havia encara l'any 1950 -C. Bas, com pers.-, així com també a Lloret (Sala, 1986) i Cambrils. Les hores de pesca la cita -prima i alba- s'han conservat igualment fins fa pocs anys.

Procés de tinció de xarxes. A la figura 1 es representa la caldera y a la 2 la tinció, en el
recipient B s'hi col loca el tint i a VA es deixa escórrer la xarxa.

Detall de sardinal calat, El flotadors D són els bornois (o barnois). Observeu que es representen 3 bornois per peça, mentre que els darrers sardinals en ús durant el nostre segle en duien 6.