El llobarro és un dels peixos blancs més magres, per tant una aportació calòrica molt baixa, greixos beneficiosos per a la salut. Té un elevat contingut en proteïnes d’alt valor biològic, vitamines i minerals, especialment vitamines del grup B molt necessàries per al sistema nerviós.

És de l’ordre Perciformes i familia Moronidae.
De cos robust i una mica comprimit. Coloració del dors gris argentat amb irisacions blavoses, flancs argentats, regió ventral amb irisacions grogues. Els joves sovint presenten petites taques negres sobre el cos.
Pot medir entre 20 i 55 cm, eventualment fins a 100 cm, i pot pesar entre 500g i 12 kg. La talla mínima legal de captura és de 23cm.

Espècie demersal, viu a les aigües costeres fins als 100 m, però el més comú és trobar-la sobre fons rocosos i sorrencs de menys de 50 metres. És carnívor, s’alimenta voraçment de peixos, crustacis i cefalòpodes. Pot arribar a remuntar rius i viure a les llacunes litorals. Els adults són solitaris, mentre que els joves formen petits grups. La reproducció té lloc de gener a març.

Es troba a tota la Mediterrània, inclosa la Mar Negra, a l’Atlàntic Oriental, i també a les illes Canàries.

La seva captura forma part de la pesca artesanal i esportiva. És capturat amb l’art clar, d’encerclament, d’arrossegamenttremallssoltespalangres, curricans, canya i arpó. La seva carn és molt apreciada, és també objecte de cultiu i d’engreix en gàbies a la mar.

Proposta de recepta:
Llobarro al forn