La maire és un dels peixos blancs de gust més exquisit, i a més és un aliment ric en nutrients: magnesi, zenc i vitamines del grup B. Amb una mida petita i una carn tova, és una espècie relativament poc apreciada; malgrat això, la seva pesquera és considerada important.
Destaca per la seva agressivitat, sol nedar en petits bancs i ataca tot el que es creua en el seu camí.

És un peix molt recomanable per al consum, ja que té un preu baix i l’espècie està en bon estat. Es troba fresca a la llotja i a les peixateries. És freqüent menjar-la en fregits passada per farina, però també s’adapta a receptes més elaborades. Es pot cuinar al forn o filetejada, ja que el seu sabor és potent i permet un bon aprofitament del producte.

És de l’ordre Gadiformes i familia Gadidae.
El seu cos és allargat, fusiforme i lleugerament comprimit. Escates molt petites i caduques; línia lateral contínua fins a la caudal. Ulls grans i rodons. Boca amb dents a les mandíbules i una o dos a cada costat del vòmer; mandíbula lleugerament prominent i sense barbilló. Tres aletes dorsals no espinoses, molt espaiades. Dues aletes anals no espinoses. Coloració general gris marronosa o gris blavós, més intensa en el dors i clara a la regió ventral. Cavitat bucal blava o lilosa (més clara als joves). Marge posterior de l’opercle i la base de les pectorals presenten, sovint, taques negres. Peritoneu negre.

Llargada normalment entre 15 i 30 cm, talla màxima 50 cm, i pot pesar entre 150g i 400g. La talla mínima legal de captura és de 15 cm.

Espècie mesopelàgica, generalment a 300 a 400 m del fons, però també sobre la plataforma continental i talús, des de 80 a 800m damunt dels fons fangosos. Forma bancs particularment densos a l’estiu. Durant el dia viu molt a prop del fons, però a la nit puja a aigües més superficials. S’alimenta de petits crustacis i rarament de peixos.
L’època de la reproducció fluctua amb la temperatura de l’aigua, però generalment és a partir de febrer.

Es troba a la Mediterrània Occidental (rara o no hi és a l’oriental). A l’Atlàntic Oriental, des de la mar de Barents, Islàndia fins al Marroc. Ocasionalment, també es captura a les costes atlàntiques de Groenlàndia i els Estats Units.

Forma part de la pesca semiindustrial i artesanal. A Catalunya, principalment amb arts d’arrossegament (art de bou); també es captura amb tresmall, palangres de fons i encerclament.

Proposta de recepta:

Maires fregides amb varietat de colors d’acompanyament