El volantí és un dels ormeigs d’ham més antics, amb una llarga tradició a les nostres costes. Es pesca en llocs d’aigües reposades.
És un tipus de pesca molt comuna i preferida pels pescadors, no professionals, de les Illes Balears i de les Terres de l’Ebre, i que disposin d’embarcació o que pesquin a la vora d’un espigó o moll. També Està força extés a la Costa Brava.
Bàsicament, el volantí consisteix en un cordill amb dues varetes en creu amb quatre hams, un a cada punta de les varetes, i un plom en l’extrem inferior.
La varietat dels fons i la seva profunditat determinarà el tipus de volantí.
L’època més propicia per a aquesta tècnica de pesca va des de les primers calors primaverals fins ben entrada la tardor.
Es pot practicar a ma o amb canya, i segons l’embarcació i el tipus de peix buscat la tècnica pot variar lleugerament:
Amb la tècnica del volantí costaner, fins a una profunditat de 25-30m, generalment es capturen sargs, tords, cap-roigs… N’hi ha prou amb una embarcació de petit calat, i equipat amb un aparell no molt pesat. Una gran diferència respecte a altres pesques és que es nota molt bé quan el peix menja (pica) i/o quan s’enganxa. Així resulta més fàcil pescar i que la pesca sigui més efectiva. Les millors hores del dia seran les primeres del matí i les centrals del dia.
A mitja profunditat, entre 30 i 80m, es poden pescar verats, sorells, pagells, vogues i oblades, amb una canya una mica més gran, d’uns 4m. i un plom més pesat.
El volantí de profunditat, ja a més distància de la costa, està orientat a capturar peixos de talla superior, com ara dots, galls, sorells de grans dimensions, lluernes i castanyoles.