El gànguil és un aparell d’arrossegament destinat principalment a la pesca de la gamba, que serveix d’esquer per als hams dels palangres, la canya, el volantí i d’altres ormeigs d’ham.
Antigament el gànguil estava format per una forta barra de fusta llastada amb plom, d’uns sis pams de llargada. A cada extrem es fixava la punta d’una verga en forma de semicercle, que sostenia una xarxa en forma de sac o embut, de 4 a 5 metres de llargària, que s’arrossegava pel fons. D’aquests extrems també en sortien, en els models antics, dos espigons muntats verticalment. A ells es fixava el cescle que, en forma d’arc, feia la part superior del marc.
La part inferior de la xarxa, que és la que toca el fons, anava protegida des de la meitat fins al cul amb una altra peça de xarxa anomenada rossegall, que a mode de faldilla, feia de reforç per a la part més carregada. Els tirants feien uns 3 metres cadascun, i i s’unien a la tiradora, el cap que estirava des de la barca.
Era una feina força cansada a causa de la feixuguesa del ròssec. A cada represa de l’estropada, l’embarcació feia com una reculada.
El gànguil que s’utilitza avui en dia consisteix en una bossa de xarxa llargaruda, sostinguda per un cèrcol de ferro, formada per xarxa armada en un conjunt de cèrcols, que es cala amb unes altres xarxes per dirigir-hi el peix.
També li diuen gànguil a embarcació de pesca amb un sol pal amb vela llatina i amb la proa i la popa igual forma, amb què hom porta a llençar mar endins allò que treuen les dragues.
Barca arrossegant un gànguil
Gànguils i salabrets utilitzats en la pesca de la gamba
