El bou és un art d’arrossegament de fons.

El seu nom prové de ser un art arrossegat per un parell d’embarcacions de vela, igual que a pagès per un parell de bous.
Es va utilitzar fins gairebé l’any 1924, quan aparegueren les primeres vaques, embarcacions de motor que, aprofitant l’enginy anomenat portes, permeten per mitjà de la tracció, separar les bandes de l’art, i així, rastrejar amb una sola embarcació.

Els moderns arts d’arrossegament són tirats per embarcacions amb motors de potència més gran,i han donat lloc a l’aparició dels models actuals, de grans dimensions, amb tendència a mantenir la part de dalt molt més aixecada.

La parella de bou estava formada per 2 barques d’idèntiques característiques. L’aspecte exterior era el més típic de la construcció catalana. Tenien coberta amb 3 escotilles. L’aparell consta d’un pal mestre gairebé al mig, que sosté la vela llatina. Com a veles auxiliars, portaven un menjavents a proa, i una mitjana o vela llatina petita, a popa. Anava manada per un patró de pesca.
També es pescava al bou amb una sola embarcació, que era més gran que quan anava aparellada, i estava proveïda de dues perxes: l’una a babord i l’altra a estribord, posades en sentit perpendicular, a l’eslora de la barca. En aquestes perxes es lligava els caps de la peça de bou per fer la pesca d’arrossegament.

L’art de bou consta de dues xarxes llargues i unides per un extrem, en el qual hi ha una bossa en forma de sac, que recull el producte de la pesca. Les prolongacions de la xarxa de bou tenen surada a la part superior, i plom i boles a la inferior.

Quan s’introduiren les barques motores, va canviar la manera de pescar al bou. L’ús del motor va incorporar molts avantatges ja que una embarcació podia fer la feina de dues, i estalviava, per tant, el sou d’un patró i el de vuit remitgers. La barca motora requeria una tripulació molt reduïda, perquè totes les maniobres de la pesca eren practicades mecànicament. Amb un veler de motor es pot pescar sempre, enmig de calmes, de vents contraris, i de mar picats o de fondo, excepte en cas de molt de mal temps. Finalment, la barca motora, un cop tenia plena la bodega, podia dur directament el peix als llocs de consum, amb la qual cosa s’evitava la facturació en camió o en ferrocarril, que sempre feia pujar el preu de la mercaderia.