El palangre de fons té un impacte molt menys agressiu per al fons marí que d’altres arts de pesca de fons, com ara les xarxes d’arrossegament de fons.
Destinat a capturar espècies bentòniques i demersals, que passen la major part de la seva vida al fons marí o ben a prop d’ell.
Espècies com el bacallà, abadejo, bròtola i peixos plans com el llenguado o la palaia. També el congre, penegal, molla, dot, agullat i d’altres peixos bentònics.
Consisteix en una línia d´hams amb esquers, anomenada ramals o braçols, que provenen d’una línia mare, units mitjançant intervals regulars, a una línia mare més llarga que es col·loca sobre o a prop del fons marí.
Els esquers solen ser verats, sardina, fresca o congelada, i també esquer viu.
Es cala de popa al corrent. Quan estan calats queden estirats en el fons formant una línia sinuosa segons el camí seguit per l’embarcació en calar-los. En iniciar la calada, es fondeja un pedral que porta una sirga acabada amb un gall i, en acabar, es fa el mateix.
Avui en dia, per llevar els palangres es fa amb l’elevador de politges.
Es calen a una profunditat de 70 a 200 braces, amb niló d’uns 100/00 de mil·límetres per a la mare i 70 a 80/00 de mil·límetres per als braçols.
El palangre de semi fons és més petit: la mare de 80/00 mil·límetres de gruix i els braçols de 60. Es calen de 20 a 70 braces de profunditat.