Ingredients:

  • 4 Potes de pop
  • Pebre vermell picant
  • Sal gruixuda

Pel pop

El pop requereix una bona cocció per ser comestible, i s’ha de bullir abans de cuinar-lo de qualsevol altra manera. Per coure’l de manera que quedi tan tendre com sigui possible hi ha diverses maneres, però tothom coincideix que és millor congelar-lo prèviament dos o tres dies perquè el fred trenqui les fibres de l’animal i així sigui més fàcil coure’l. Quan no hi havia congelador, la manera clàssica a Galícia era agafar-lo per les potes i colpejar-lo contra les roques per trencar-li les fibres, o estovar-lo a cops amb un corró sobre el marbre de la cuina.

Un cop tou per congelació o per pallissa, es tracta de posar una cassola o una olla gran amb aigua abundant al foc, i quan comenci a bullir, espantar el pop, és a dir,  submergir-lo i treure’l tres vegades, cosa que facilita que es trenquin les fibres i la carn quedi més tova. Quan l’aigua torna a bullir, s’hi torna a ficar el pop i es deixa coure 20 minuts per un quilo de pes, i 5 minuts més si és més gros; el punxem i si encara no és prou tou li deixem 5 minuts més, apartem l’olla del foc i el deixem reposar dins l’aigua de cocció 5 o 10 minuts més. El temps depèn de molts factors, però sobretot de la qualitat del pop i de l’aigua que fem servir. Si volem fer pop amb patates, les tirem a l’olla de posar-hi el pop, i quan aquestes siguin cuites, la carn també ho estarà.

Per la brasa:

La majoria de cuiners, com dèiem al principi, s’inclinen ara per servir les potes de pop senceres o en trossos grossos cuits a la brasa o a la planxa després de bullir-los. La millor manera, diuen, és fer-los a la brasa, una mica apartades del foc, perquè es vagin escalfant per dintre mentre es torra la pell i agafen un punt fumat. No cal posar-hi oli.