Sardina | European pilchard | Sardina pilchardus

Amb una talla entre 11 i 25 cm, la sardina és el peix blau més popular a tot el país.
Es recomana consumir-la durant els mesos en què té un grau de greix més elevat, ja que així és més saborosa. La millor temporada és durant els mesos d’estiu, tradicionalment per Sant Joan, però es pot allargar fins al novembre.

La podem preparar de moltes maneres, i algunes de les receptes les podeu trobar a la nostra web:
Sardina en escabetx, a la planxa, a la graella (la coneguda sardinada és una tradició popular entre les viles costaneres), al forn (per evitar fums i olors), fregides, amb tomàquet, arrebossades, a la papillote, amb fideus, farcides, salades o en conserva. En aquest últim cas contenen més calci perquè ens mengem també l’espina, que es desfà a la boca.

Recomanada per metges i nutricionistes, és rica en àcids grassos omega-3, essencials per a l’organisme. Però també en minerals, sobre tot fòsfor, seleni, iode, ferro i magnesi. Conté algunes vitamines del grup B como la B12, la B6 i la niacina, a més de vitamines liposolubles E i D (que ajuden a absorbir el calci).

L’art que s’utilitza majoritàriament per la seva pesca és l’encerclament amb llum i, ocasionalment, amb arts d’arrossegament. Forma grans bancs. S’alimenta d’organismes planctònics. I es sol trobar a zones costaneres, a tota la Mediterrània i a la mar Negra.

També anomenada sarda, pertany de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupèids. És de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant.
Es pot confondre fàcilment amb l’alatxa en individus immadurs. Però aconseguirem distingir la sardina per les estries daurades del seu opercle, que cobreix les seves brànquies.