El mero és un peix blanc semi-gras, de carn molt apreciada, de l’ordre Perciformes i familia Serranidae.
Pot medir entre 20 i 80 cm, eventualment fins a 150 cm, i pot pesar entre 2 i 50 kg. La talla mínima legal de captura és de 45cm.  Viu entre 40 o 50 anys.

Espècie demersal sobre fons rocosos i sorrencs, prop dels herbers de Posidonia i Zoostera, entre 8 i 100 m de fondària. Molt sedentari. Són carnívors, s’alimenten voraçment de peixos, cefalòpodes i crustacis. Hermafrodita proterogínic (són femelles fins als 9 o 12 anys i després es converteixen en mascles). Arriben a la maduresa sexual als 40 cm (femelles) i 80 cm (mascles). La reproducció té lloc a l’estiu.

Es troba a tota la Mediterrània, excepte a la mar Negra. A l’Atlàntic Oriental, des del sud de les illes Britàniques fins a Sud-àfrica, incloent-hi les illes Açores, Madeira i Canàries. A l’Atlàntic Occidental, des de les Bermudes fins al Brasil.

De cos robust i  una mica comprimit a la part del darrera. Escates petites, incloses a la pell. Cap de perfil cònic; opercle sense cresta òssia horitzontal; 3 espines operculars. Boca molt gran, amb la mandíbula prominent; sèries de dents, en bandes, sobre les dues mandíbules. Un arreplegament cutani per sobre de la base de les pectorals. Una sola aleta dorsal, amb una part espinosa i l’altra amb radis tous. L’anal curta, amb espines i radis tous. Les aletes ventrals, molt a prop de les pectorals, que són arrodonides com la caudal. La coloració general és marró xocolata, clapejada de taques blanques o de color groguenc; a vegades, amb bandes fosques verticals. Galtes sense línies blanques. Aleta caudal orlada de blanc.

La seva captura forma part de la pesca semiindustrial (Sicília), de l’artesanal i l’esportiva. Es pesquen amb tremalls i palangres de fons, línies de mà, arpó (caça submarina) i amb arts d’arrossegament.

Proposta de recepta: Mero al forn amb verdures