El llobarro és un dels peixos blancs més magres, amb un elevat contingut en proteïnes d’alt valor biològic, vitamines i minerals.
Pot medir entre 20 i 55 cm, eventualment fins a 100 cm, i pot pesar entre 500g i 12 kg. La talla mínima legal de captura és de 23cm.

Espècie demersal, viu a les aigües costeres fins als 100 m, però el més comú és trobar-la sobre fons rocosos i sorrencs de menys de 50 metres. És carnívor, s’alimenta voraçment de peixos, crustacis i cefalòpodes. Pot arribar a remuntar rius i viure a les llacunes litorals. Els adults són solitaris, mentre que els joves formen petits grups. La reproducció té lloc de gener a març.

Es troba a tota la Mediterrània, inclosa la Mar Negra, a l’Atlàntic Oriental, i també a les illes Canàries.

De cos robust i una mica comprimit. Peduncle caudal bastant alt, escates petites, línia lateral simple amb 62 a 80 escates. El cap cònic, la boca relativament gran, terminal i lleugerament protràctil, les dents petites, presents al vòmer, que és dentat en la seva part anterior. Opercle amb dues espines planes; preopercle dentat amb les espines dirigides cap endavant. Dues aletes dorsals; la primera, espinosa i la segona, formada per una espina i radis tous. L’anal, curta, amb espines i radis tous. Aletes ventrals molt a prop de les pectorals. La caudal lleugerament forcada.
Coloració del dors gris argentat amb irisacions blavoses, flancs argentats, regió ventral amb irisacions grogues. Els joves sovint presenten petites taques negres sobre el cos. Una taca negra, generalment poc visible, sobre el marge superior de l’opercle.

La seva captura forma part de la pesca artesanal i esportiva. És capturat amb l’art clar, d’encerclament, d’arrossegamenttremallssoltespalangres, curricans, canya i arpó.
La seva carn és molt apreciada, és també objecte de cultiu i d’engreix en gàbies a la mar.

 

Proposta de recepta: Llobarro al forn